Qui va dir què la vida era senzilla anava equivocat.
L'apatia, l'estat depressiu i la desmotivació s'han apoderat de mi. Toca tornar a començar i enfrontar-me a les meves pors i fòbies. Un primer pas serà anar al gimnàs, un lloc conegut per mi i el qual durant molt temps va ser com una segona casa.
Ara segurament serà territori hostil per mi, territori desconegut... però he de fer l'esforç de tornar-hi. Tinc clar que ho necessito, per tant hauré de fer front a la meva por més gran.
La setmana que ve serà l'elegida.
GIMNÀS ESPERA'M, QUE BEN AVIAT TORNARÉ!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario